Penso que l’aportació del Fernando i la meva, com a representants de XESCA i AES (Associació d’escalada sostenible), de la mateixa forma que tots els que estaven presents a les reunions, va ser intentar arribar a un acord. Les aportacions del Fernando, les pots consultar àmpliament al seu magnífic i explícit blog.

Per part meva, vaig insistir en poder realitzar una reunió, no en una taula i plànols de les zones i sectors, si no sobre el terreny, veient juntament amb els tècnics de Medi Natural, la situació real de les vies i la possible afectació a la flora i l’avifauna. Aquesta reunió es va fer, i com a representant de XESCA hi a anar el Fernando.

D’altra banda, vaig suggerir contactar amb l’equipador del Dispensari (Camarasa) per tal d’explicar el perquè de la regulació en aquesta zona i el motiu del desequipament de les seves vies. No és el mateix, aquest tracte, aquesta comunicació, que arribar a un sector on has deixat moltes hores, il·lusions, i has intentat fer un bon treball, que anar un dia i trobar-te tot trinxat i enfonsat sense cap explicació.

També, com sóc conscient de les meves mancances, vaig consultar als millors escaladors que coneixien aquestes zones, per tal de copsar el seu parer i poder-ho transmetre a les reunions.

Per part meva, només dir-te que vaig fer tres viatges, anada i tornada, BCN-Lleida, al meu càrrec, vaig haver de cercar un cangur per a que cuidés als meus fills, perquè m’havia compromés a anar a aquestes reunions com a representant d’AES i de XESCA. (Totes aquestes hores tretes del meu temps d’oci i tot el treball, evidenment, sense cap compensació).

Només dir-te que si XESCA disposés de més col·laboradors actius, com ara tu, segur que podríem millorar moltíssim.

Una abraçada,

Maria José Chesa

Gràcies per informar-nos

Jordi