El nou accés es troba penjat a la seva web ( www.gemi.moia.cat ) amb un enllaç al google maps.

Allà s’hi troba el jaciment de la Roca dels Bous, aparatosa infraestructura ben visible quan  passem per la carretera entre Camarasa i Sant Llorenç.

Aquest jaciment i el projecte de desenvolupament del seu entorn està finançat per Fons Europeus on segueixen un pla especial sobre la zona.

Últimament, escaladors locals, varen estar reequipant i obrint noves vies al sector “Clasificado S” al costat mateix del jaciment sense saber que en el seu peu de via estava projectat construir una infraestructura de suport al jaciment.

Des de Xesca hem demanat a la Secció d’Arqueologia de la Generalitat poder tenir accés a consultar sobre la conflictivitat que pogués haver-hi en un lloc que s’escali o es pretengui escalar. Per aquest motiu traslladem al col·lectiu que si algú vol conèixer si en un lloc determinat pot haver-hi algun problema si s’escala, ens ho demaneu i us facilitarem les dades que ens transmeti el departament.

Igualment citar la nostra queixa formal feta davant de la Secció d’Arqueologia davant dels fets anteriors doncs considerem que una tasca de reequipament i obertura en aquell sector tant proper hauria de ser apercebut per l’equip que treballa al jaciment i, havent-hi un canal de comunicació amb Arqueologia, haurien d’haver intentat avisar de el problema que hi hauria, estalviant feina i calers als re-equipadors.

Confiem que mica en mica la coordinació entre els dos col·lectius sigui cada cop més eficient.

• La font inesgotable de pedra nova
• La facilitat d’aproximació als sectors
• El “grado-para-todos”
• Roca generosa de forats
• Grau gens acollat
• Facilitats d’estada (pàrkings i pernoctació gratuïtes, poble, riu, …)

I es sobre aquest punt que hauríem de fer especial esment

Com qualsevol lloc que presenta aquestes condicions crida a molts col·lectius de tota mena i de tots els llocs. I com sabem, en aquest país és molt permissible i això es converteix en un abusar d’aquesta permissibilitat.

• Overbooking de vehicles intentant aparcar, si poguessin, a peu de via o ficats dins de qualsevol camp.
• Llocs d’alta i vergonyosa concentració de cagades i papers que ara amb el calor i les mosques no hi haurà qui ho suporti.
• Camps i instal·lacions municipals que hom creu que són de la seva propietat i fa el que li sembla.
• Establiments de campaments que aviat trauran arrels.

Algú s’ha posat a pensar si això és sostenible, és a dir, que arribarà a “petar”?

Algú em va dir un dia: “Bueno, quan ho prohibeixin ja ens anirem a un altre lloc, que n’està ple”

I els habitants del lloc, què hi diuen de tot això? Sovint:

• Els escaladors aparquen als seus horts i els hi roben fruites.
• Tenen problemes per moure’s en vehicle per alguna carretera.
• Fa pudor i la pau és trencada pels sorolls de tanta gent per a tot arreu

Per què, de l’escalador, què hi treuen?

…

Doncs hi ha molt de descontent que voldria prohibir-ho ja que la balança negativa és molt superior a la positiva.

Pel que fa al Parc, si d’ell depengués, es tancaria tot o quasi tot en vista de la degradació natural que està vivint aquella part de parc.

S’ha de donar des d’aquí les gràcies a l’Alcalde per lluitar contra corrent per que l’escalada, com d’altres activitats, continuï en el municipi.

• Se’ns permet aparcar a “tot arreu” i pernoctar al pantà
• Se’ns ha construït un nou pàrking amb l’excusa del nou dipòsit d’aigua
• Hi ha un projecte de construcció d’uns lavabos al pàrking del pantà a compte del pressupost municipal! (i després a veure quant duren).

Però arribarà a aconseguir-ho a aquest ritme de degradació, falta de respecte, menyspreu que allí s’hi viu? Aconseguiran vèncer els nostres detractors, que són molts i estan a punt d’aconseguir l’èxit?

Des d’aquí es vol fer una crida a la conscienciació individual, col·lectiva per a facilitar-li les coses a l’alcalde

I no creieu que estaria bé, si finalment es tira endavant, fer una crida per fer aportacions voluntàries al projecte com a signe d’agraïment al poble per ser tant pacient amb nosaltres?

Si arriba, així ho farem

Respectem Margalef, per molts anys!

Parets del Contrafort del Rumbau, Oliana.

Oliana és un sector d’escalada de l’Alt Urgell que està prenent fama a nivell mundial per la quantitat de vies noves d’alta dificultat que s’hi han equipat darrerament. Per això, està sent cada cop més visitat per escaladors que venen a passar-hi una temporada.

De de Xesca s’informa que els aparcaments per a accedir al sector d’escalada són de mida reduida i es troben escampats al llarg de la pista forestal. Cal aparcar tenint cura de no impedir el pas de vehicles. Per aquesta pista sovint hi circulen tractors així que és important deixar prou espai per no crear problemes.

També s’informa que la zona del camp de futbol de Peramola que alguns escaladors fan servir com lloc d’acampada és propietat de l’Ajuntament d’aquest municipi el qual està al corrent d’això. L’Ajuntament de Peramola fa la “vista grossa” en aquest tema mentre es respecti la zona però els mossos d’esquadra ja s’han ofert en diverses ocasions per a fer una visita als campistes i enviar-los al càmping. Darrerament algú ha tallat un tub d’aigua per al seu propi us, deixant que l’aigua corrés lliurement en acabar, i aquest fet, evidentment, ha molestat molt a l’Ajuntament.

Zona del camp de futbol.

Des de Xesca s’aconsella ser el més respectuós possible en aquests espais on de moment s’hi permet pernoctar ja que del nostre comportament en depèn el futur de la zona i les possibles restriccions i/o prohibicions.