Amb motiu de protegir la nidificació d’una parella de falcons que s’ha establert a l’indret de la Falconera, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, es regularà l’activitat d’escalada en aquest sector, entre l’1 de març i el 30 de juny.

La direcció del Parc Natural demana que s’aturi aquesta activitat a tot aquest indret des de l’1 de març fins al 30 de juny d’enguany.

Informació facilitada pel Parc Natural de Sant LLorenç del Munt i l’Obac

El nou accés es troba penjat a la seva web ( www.gemi.moia.cat ) amb un enllaç al google maps.

Allà s’hi troba el jaciment de la Roca dels Bous, aparatosa infraestructura ben visible quan  passem per la carretera entre Camarasa i Sant Llorenç.

Aquest jaciment i el projecte de desenvolupament del seu entorn està finançat per Fons Europeus on segueixen un pla especial sobre la zona.

Últimament, escaladors locals, varen estar reequipant i obrint noves vies al sector “Clasificado S” al costat mateix del jaciment sense saber que en el seu peu de via estava projectat construir una infraestructura de suport al jaciment.

Des de Xesca hem demanat a la Secció d’Arqueologia de la Generalitat poder tenir accés a consultar sobre la conflictivitat que pogués haver-hi en un lloc que s’escali o es pretengui escalar. Per aquest motiu traslladem al col·lectiu que si algú vol conèixer si en un lloc determinat pot haver-hi algun problema si s’escala, ens ho demaneu i us facilitarem les dades que ens transmeti el departament.

Igualment citar la nostra queixa formal feta davant de la Secció d’Arqueologia davant dels fets anteriors doncs considerem que una tasca de reequipament i obertura en aquell sector tant proper hauria de ser apercebut per l’equip que treballa al jaciment i, havent-hi un canal de comunicació amb Arqueologia, haurien d’haver intentat avisar de el problema que hi hauria, estalviant feina i calers als re-equipadors.

Confiem que mica en mica la coordinació entre els dos col·lectius sigui cada cop més eficient.

• La font inesgotable de pedra nova
• La facilitat d’aproximació als sectors
• El “grado-para-todos”
• Roca generosa de forats
• Grau gens acollat
• Facilitats d’estada (pàrkings i pernoctació gratuïtes, poble, riu, …)

I es sobre aquest punt que hauríem de fer especial esment

Com qualsevol lloc que presenta aquestes condicions crida a molts col·lectius de tota mena i de tots els llocs. I com sabem, en aquest país és molt permissible i això es converteix en un abusar d’aquesta permissibilitat.

• Overbooking de vehicles intentant aparcar, si poguessin, a peu de via o ficats dins de qualsevol camp.
• Llocs d’alta i vergonyosa concentració de cagades i papers que ara amb el calor i les mosques no hi haurà qui ho suporti.
• Camps i instal·lacions municipals que hom creu que són de la seva propietat i fa el que li sembla.
• Establiments de campaments que aviat trauran arrels.

Algú s’ha posat a pensar si això és sostenible, és a dir, que arribarà a “petar”?

Algú em va dir un dia: “Bueno, quan ho prohibeixin ja ens anirem a un altre lloc, que n’està ple”

I els habitants del lloc, què hi diuen de tot això? Sovint:

• Els escaladors aparquen als seus horts i els hi roben fruites.
• Tenen problemes per moure’s en vehicle per alguna carretera.
• Fa pudor i la pau és trencada pels sorolls de tanta gent per a tot arreu

Per què, de l’escalador, què hi treuen?

…

Doncs hi ha molt de descontent que voldria prohibir-ho ja que la balança negativa és molt superior a la positiva.

Pel que fa al Parc, si d’ell depengués, es tancaria tot o quasi tot en vista de la degradació natural que està vivint aquella part de parc.

S’ha de donar des d’aquí les gràcies a l’Alcalde per lluitar contra corrent per que l’escalada, com d’altres activitats, continuï en el municipi.

• Se’ns permet aparcar a “tot arreu” i pernoctar al pantà
• Se’ns ha construït un nou pàrking amb l’excusa del nou dipòsit d’aigua
• Hi ha un projecte de construcció d’uns lavabos al pàrking del pantà a compte del pressupost municipal! (i després a veure quant duren).

Però arribarà a aconseguir-ho a aquest ritme de degradació, falta de respecte, menyspreu que allí s’hi viu? Aconseguiran vèncer els nostres detractors, que són molts i estan a punt d’aconseguir l’èxit?

Des d’aquí es vol fer una crida a la conscienciació individual, col·lectiva per a facilitar-li les coses a l’alcalde

I no creieu que estaria bé, si finalment es tira endavant, fer una crida per fer aportacions voluntàries al projecte com a signe d’agraïment al poble per ser tant pacient amb nosaltres?

Si arriba, així ho farem

Respectem Margalef, per molts anys!

Parets del Contrafort del Rumbau, Oliana.

Oliana és un sector d’escalada de l’Alt Urgell que està prenent fama a nivell mundial per la quantitat de vies noves d’alta dificultat que s’hi han equipat darrerament. Per això, està sent cada cop més visitat per escaladors que venen a passar-hi una temporada.

De de Xesca s’informa que els aparcaments per a accedir al sector d’escalada són de mida reduida i es troben escampats al llarg de la pista forestal. Cal aparcar tenint cura de no impedir el pas de vehicles. Per aquesta pista sovint hi circulen tractors així que és important deixar prou espai per no crear problemes.

També s’informa que la zona del camp de futbol de Peramola que alguns escaladors fan servir com lloc d’acampada és propietat de l’Ajuntament d’aquest municipi el qual està al corrent d’això. L’Ajuntament de Peramola fa la “vista grossa” en aquest tema mentre es respecti la zona però els mossos d’esquadra ja s’han ofert en diverses ocasions per a fer una visita als campistes i enviar-los al càmping. Darrerament algú ha tallat un tub d’aigua per al seu propi us, deixant que l’aigua corrés lliurement en acabar, i aquest fet, evidentment, ha molestat molt a l’Ajuntament.

Zona del camp de futbol.

Des de Xesca s’aconsella ser el més respectuós possible en aquests espais on de moment s’hi permet pernoctar ja que del nostre comportament en depèn el futur de la zona i les possibles restriccions i/o prohibicions.

Cumpleaños feliz

La Xesca supera su primer aniversario y le echa una mirada al futuro con optimismo
Dicen que durante el primer año, el cuerpo humano experimenta los cambios más trascendentales y complejos que tendrá que superar a lo largo de toda su vida. Cualquier organismo que venza las dificultades de ese primer año incrementa considerablemente sus posibilidades de sobrevivir.
Es este el caso de Xesca. La red de escaladores catalanes, la Xarxa, como la llamamos cariñosamente, afronta el futuro con optimismo pero con cautela, en un momento crucial para que la asociación despegue con suficiente velocidad para no estrellarse y con la voluntad de crear una estructura estable y empezar a rentabilizar sus primeros éxitos en las negociaciones que lleva a cabo con las distintas administraciones y con la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
La Xarxa llegó a su cumpleaños, celebrado el pasado 7 de marzo, con más de 2.500 escladores apoyando la causa y con sus objetivos fundacionales intactos: inventar una plataforma que represente realmente a los escaladores, ese colectivo tan a menudo disgregado y sin una respuesta unánime ante las distintas regulaciones que gobiernos, ayuntamientos, parques naturales o federaciones están poniendo en marcha sin consultar ni contar de un modo fiable con “la gente que escala”.
Desde el principio el objetivo número uno fué establecer un censo lo más extenso posible de personas que escalaran sin centrarse únicamente en una disciplina de la escalada concreta sino englobándolas todas, desde el aplinismo al bloque, pasando por la deportiva o la “escalada placer” sin olvidarse del artificial extremo o la escalada en hielo. Permitir a todos sentirse identificados con la Xarxa nos parece imprescindible y una garantía para poder llegar a acuerdos entre nosotros, los escaladores, y también con las administraciones.
A primera vista, cualquier regulación de la escalada escapa a la confianza de buena parte de los escaladores, incluso de los habituales de una determinada zona. Xesca nació a partir de un rumor que circuló como la pólvora durante el otoño de 2008. Un Pdf con membrete de la Conselleria de Mediambient de la Generalitat de Catalunya proponía la regulación masiva de la escalada en el Montsech (Terradets, Regina, Vilanova de Meià, Pared de Catalunya i Aragón entre otras zonas de escalada muy concurridas) y apostaba por prohibir de forma indiscriminada la escalada en muchas de esas zonas. El colectivo se puso en pié de guerra y lo poco que había donde agarrarse era Xesca. La semilla de lo que ahora es la asociación germinó en varias  reuniones informales de un grupo de gente que siempre se intentó que fuera lo más representativo posible de las distintas formas de entender este juego vertical interminable en sus formas y estilos. Esa supuesta regulación de la escalada en el Montsech, desmentida más tarde por las autoridades pertinentes, conscientes del calado que la Xarxa habñia tenido en poco tiempo, ayudó a que la Xarxa contará con más de mil escaladores adheridos en tan sólo unas pocas semanas.
Durante este primer año se ha trabajado sin descanso, llegándonos a poner terriblemente pesados ante las administraciones y logrando finalmente resultados sobre el terreno.
A pesar de que Xesca no tiene ningún poder para decidir, nuestro objetivo es incidir en la toma de decisiones, intentando que cualquier regulación no sea nunca generalista o masiva, ni se base en suposiciones o perogrulladas científicas de poca credibilidad sino que en el futuro, ante la necesidad de establecer una regulación, se actúe de un modo sosegado, aplicando un protocolo que sirva de guión para la conservación de la biodiversidad y para la conservación del patrimonio cultural de la escalada animando a las administraciones a buscar el consenso con los escaladores como mejor forma de garantizar esa conservación del espacio natural.
Dicho protocolo fue uno de los primeros objetivos de la Xarxa y en su día fué publicado por Desnivel y sirve actualmente a los miembros de la asociación que están negociando con las administraciones como ejemplo a seguir en la toma de decisiones . Unas decisiones que Xesca siempre ha querido que tuvieran un carácter unitario; es decir, que se apliquen los mismos criterios en las distintas regulaciones. Unos criterios que, a grandes rasgos, insisten en desechar la idea de las restricciones masivas y, en el caso de que científicamente se demuestre que hay especies verdaderamente amenazadas por la actividad de los escaladores, actuar de forma puntual en paredes, sectores e incluso en vías concretas.
Para eso ha sido crucial la decisión de contar estrechamente con la ayuda y asesoramiento de la Asociación de Escalada Sostenible (AES). Su objetivo es defender el patrimonio natural del entorno donde se practica la escalada basando siempre cualquier prohibición o restricción temporal de la escalada en estudios científicos contrastados. Sus miembros, muchos de ellos escaladores vinculados al mundo de las ciencias naturales, tienen una misión: elaborar estudios en los que poder basar las futuras regulaciones de la escalada.
Actualmente Xesca está participando en la regulación de la esclada en el Montsech, el Montroig o la Garrotxa y mediando en el conflicto abierto en la Cova Gran de Santa Linya, entre escaladores, arqueólogos y el ayuntamineto de dicha localidad catalana. Así mismo se medió y se llegó a  un acuerdo con los gestores del párquing de Montrebei (Pared de Catalunya) para que los escaladores puedan usar estas instalaciones sin ser tratados como domingueros y teniendo en cuenta, por tanto, sus necesidades especiales (pernoctas, permanencia de los vehiculos durante más de un día, etc.).
Las dificultades que tiene que superar cualquier asociación durante el primer año de vida son impresionantes. Malentendidos, compromisos que se desvanecen, falta de recursos humanos y económicos y un largo etcétera de situaciones han marcado este primer año de Xesca. Nuestra voluntad es continuar adelante con el asunto y convertir la Xarxaen un punto de referencia ineludible para los administradores de lo vertical, aportando estudios científicos y estadísticos contrastados en los cuales poder basar las regulaciones de nuestros juegos verticales y facilitar así una aceptación positiva de estas regulaciones entre los escladores.
Todo ello, sin olvidar lo que la cultura y la historia de este deporte tan especial significan, siempre en permanente evolución y tratando de alcanzar lo imposible sin dañar el entorno y siendo respetados, no obstante, como lo que somos: los únicos capaces de atreverse a recorrer la linea vertical que separa el suelo de la cima de nuestras tan amadas montañas, agujas, rocas o paredes.

Montserrat Nord. Foto: Armand Ballart

L’escalada és una activitat de llarga tradició a Catalunya i la muntanya de Montserrat és un dels escenaris de referència per a la seva pràctica més importants i històrics de Catalunya.
La coincidència d’aquest activitat amb la protecció dels valors naturals en un mateix espai requereix de l’establiment de les pautes necessàries per garantir la preservació de les espècies protegides, dels boscos, de les canals i dels ecosistemes propis de la muntanya en la llarga convivència que aquests han de mantenir amb els escaladors.
D’acord amb tot això, i donat que una de les finalitats dels espais protegits és vetllar per la conservació de les espècies amenaçades que hi viuen i de tot el seu patrimoni natural, s’ha establert una regulació de l’escalada que:
- Permet mantenir la pràctica de l’escalada durant tot l’any en el 90,2% de les 3.645 vies d’escalada inventariades inicialment per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i pel Patronat de la Muntanya de Montserrat –segons dades de 2007-.
- Regula temporalment l’escalada en el 8,65% de les vies inventariades. Les regulacions temporals s’han ajustat a la fenologia de les espècies implicades, descartant la fixació d’un període estàndard més ampli que perjudicaria innecessàriament els escaladors.
- La impossibilita en l’1,15% de les vies inventariades.

Agulles des de la Torta. Foto: Armand Ballart

Mitjançant aquest acord també es regula l’obertura de noves vies d’escalada, impossibilitant-les en les zones de màxim interès ambiental i sotmetent-les a autorització o comunicació de l’òrgan gestor del Parc Natural en les altres àrees.
Pel que fa a les vies ferrades i canals equipades, es permet practicar aquestes activitats en les vies i canals llistades en aquesta normativa. L’obertura de noves vies ferrades o l’equipament de noves canals també queda sotmès a autorització de l’òrgan gestor del Parc Natural.
Per a la revisió de la regulació establerta i amb les funcions anomenades en el Títol IV es crea la Comissió Tècnica per a la regulació de l’escalada, les vies ferrades i les canals equipades al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. La Comissió Tècnica, tindrà especial cura en donar la informació precisa per a què tots els col·lectius implicats coneguin els motius de la regulació i alhora vetllarà perquè es vegin afectats el mínim possible en la pràctica d’aquestes activitats.

Tota la informació: acords, actualitzacions, plànols, models de sol·licituds per l’obertura de noves vies, es troba recollida al web del Patronat de la Muntanya de Montserrat

Bisbe Centenar. Foto: Armand Ballart

RESUM REGULACIONS TEMPORALS – EXCEPCIONALS

 Per a la conservació de la fauna amenaçada, i després de constatar l’inici de la seva reproducció en la zona del serrat dels Tudons, temporalment no es permet l’escalada en les vies E.D.E.R., Mireia, Martina, Oriol i Mc Enroe.

Per a la conservació de les aus rapinyaires amenaçades, i després de constatar l’inici de la seva reproducció en la zona de la Paret de l’Aeri – Sant Jeroni, temporalment no es permet l’escalada ni qualsevol altre tipus d’activitat entre les vies Casas – Chani i Esperó nordoest, ambdues incloses.

L’escalada en aquesta zona quedarà lliure a partir del 15 de juny de 2010.

Es farà un seguiment acurat de la nidificació i en el cas que es pugui tornar a escalar abans de la data esmentada s’informarà degudament.
Per a qualsevol dubte o per a més informació podeu trucar a les oficines del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat: 93.835.06.44
Agraïm la col·laboració de tot el col·lectiu implicat en aquesta regulació que ens beneficia a tots.

Sant Llorenç del Munt i l'Obac

L’escalada és una disciplina molt arrelada a la cultura i a les gents del massís de Sant Llorenç del Munt. Les primeres ascensions daten de principis del segle XX, al 1911, al cim del Cavall Bernat. Des d’aquells anys, fins els nostres dies, s’han equipat nombrosos sectors a aquests paratges naturals.

Al final de 2001, es va signar l’Acord per a la regulació de l’escalada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, entre la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i el Servei de Parcs Naturals. Aquest acord va ser elevat primer a la Comissió Consultiva del parc natural i aprovat, posteriorment, pel Consell Coordinador.

Tríptic informatiu sobre la regulació de l’escalada

REGULACIONS TEMPORALS – EXCEPCIONALS

Per primera vegada des de fa molts anys, una parella de falcons està criant al sector de la Falconera, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Per aquest motiu i de manera excepcional, aquest any no s’hi podrà escalar des del 20 d’abril fins el 15 de juliol, com a mesura d’especial protecció per a la fauna.

Els que estigueu interessats en el seguiment d’aquesta mesura podeu posar-vos en contacte amb el Centre d’Informació de coll d’Estenalles (93 831 73 00, de 10 a 15 h) o bé amb l’oficina del parc (93 831 83 50, feiners de 09 a 15 h)