Orígens

Un parat que li va suposar tenir temps per a treballar-hi.En una trobada amb el president de la FEEC on se li demanava informació i posició d’aquests davant d’una zona d’escalada que l’havien “prohibit”?, em va dir: “Home, veig que tens interès per aquestes coses. Anima’t i mira de …?. No se quina paraula va fer servir però tampoc s’imaginara, crec, que per aquí anirien el trets.Tot va partir d’una idea molt vaga la qual va anar sent comentada i perfilada en “petits comités”? amb diferents persones, de diferents àmbits geogràfics, de diferents edats, de diferents tendències i postures respecte l’escalada, les quals mostraven prou sentit crític davant de les situacions de regulacions i polèmiques vàries que estaven passant.Això va comportar finalment preparar una reunió entre uns quants i allà es va considerar que fer un CENS on haver-hi un mitjà de comunicació intern (email/i/o mobil) era el primer pas davant de qualsevol cosa que es volgués afrontar a mínimes garanties. I allà va començar tot.Els motius que duen a fer XESCA queden prou explícits en el manifest confeccionat.

Quines han sigut aquestes persones implicades?

D’entrada no es volia donar protagonisme als implicats doncs no hi han pretensions personals en aquest fet. Simplement davant de reclams constants es va actuar per a fer-hi front a mínimes garanties. Per tant, les persones no eren importants doncs no significaven res més que el fet de posar-se a treballar per el col·lectiu.

Entenem també que això pot provocar recels i desconfiança i, per tant, no hem tingut cap problema per a comunicar el transcurs dels fets.

Abans que res dir que som uns com podríem ser-ne d’altres. Es a dir, en l’etapa actual de posar en marxa aquest CENS tot és molt mecànic i no calen gaires efectius. Si era important tenir una previsió de resposta, cosa que es va tantejar mitjançant una petita xarxa de “centres neuràlgics”? (elements més o menys “representatius”? de diferents tendències i/o ubicacions).

Alguns s’han dedicat a preparar l’entorn tecnològic i disseny, altres a puntualitzar i definir els postulats, altres a preparar les bases legals, altres a opinar, altres a anar tantejant al personal influent, altres a dirigir marcant els temps de les coses. I entre tots hem anat avançant.

La reunió va celebrar-se sota uns “mínims”? de infraestructura de videoconferència (que va acabar en audio i prou) per ser accessible a gent d’arreu (aquest és un punt que creiem critic, accessibilitat màxima per a tothom interessat).

Érem presencials Pere Cuyàs, Jordi Rubio, Maribel Cura, Mar Roig, Llucià (Catx) Hernández, Magda Castilla, Ferran Guerrero, Josep Rigol, Marieta Cartró, Oriol Dubreuil i un servidor, Eduard Burgada.

Sota Audioconferència estaven: Salvador González, Luis Alfonso (Luichy), José Manuel Macías, Joan Chaparro (Chapi), Agustí Sala

Varen fallar en l’últim moment: Joan Cabau, Fernando Micó, Oriol Pascual, Oskar (K) Linares

Han estat assabentats de la iniciativa, sent pilar en el moment de sortida (per l’àmbit geogràfic): Isidre Escorihuela, David Brascó, Albert Salvadó, Jordi (Tati) Vilar, Jordi Cruz,

A part, estaven al corrent de la iniciativa i de la reunió: Anton Fontdevila (Presid. FEEC), Rafael Vadillo (Vicepresident FEEC)

També mencionar Oriol (Quo) per la seva tasca en temes legals, entre d’altres.

Qui hi ha darrera de XESCA? tots i ningú

On pretén arribar XESCA?

De moment a agrupar a tot el col·lectiu que, d’una manera o altre, te el sentiment intern de sentir-se ESCALADOR/A. A la vegada, disposar d’una forma per que li arribi la informació un cop, si la iniciativa te èxit, es segueixi tirant endavant.

Si no som capaços de fer aquest pas, difícilment es poden de plantejar-ne de més ambiciosos. Per això anem a cercar a les persones per fer-lis arribar la importància d’aquest primer pas. És important la recerca de tot el col·lectiu.

A partir d’aquesta xarxa global amb capacitat de comunicació s’aniran construint els moviments que sorgeixin amb el personal que es vulgui implicar. El que si està clar és que tothom podrà decidir si vol o no vol apuntar-se a la iniciativa que sigui.

L’experiència en aquest mateix procés ens ha ensenyat a construir pas a pas. Fins que un pas no està bastant consolidat es absurd pensar quin serà el següent de forma clara doncs del resultat de l’anterior es marcarà el següent: allò que el col·lectiu reclami doncs a ell se li consultarà.

El futur està en les nostres mans doncs no és una “guerra�? personal d’un o d’uns. Simplement ens hem encarregat d’asssentar una bona base per a fer següent/s pas/sos.

Qui seguirà? Què sorgirà? Això és la part més emocionant de tot plegat

Ànims i a confiar en nosaltres mateixos de que serem capaços, finalment de poder fer quelcom més que demanar-ho. Fer-ho !